Vés al contingut

Neal Adams

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNeal Adams

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2022 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsèpsia Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut d'Art i Disseny Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCòmic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióautor de còmic, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosh Adams Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webnealadams.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0011240 TMDB.org: 1262612
Facebook: NealAdamsDotCom X: nealadamsdotcom Instagram: thenealadams Musicbrainz: 9dd2be67-e5f8-4cc9-bf72-eb2dc505761f Discogs: 916764 Modifica el valor a Wikidata

Neal Adams (Manhattan, 15 de juny de 1941 - Nova York, 28 d'abril de 2022) va ser un dibuixant novaiorquès, reconegut principalment per la seva trajectòria a DC Comics i a Marvel Comics i per ser un dels artistes més representatius i innovadors de la dècada de 1970. El seu treball en col·leccions com Deadman, Batman, Green Lantern, Green Arrow, Avengers o Uncanny X-Men encara són recordats com el zenit gràfic a la trajectòria d'aquests personatges, sense oblidar el que es considera probablement, la seva obra mestra: Superman vs. Muhammad Ali.[1]

Va ser cofundador de l'estudi de disseny gràfic Continuity Associates i va ser un defensor dels drets dels creadors que va ajudar a assegurar una pensió i un reconeixement als creadors de Superman Jerry Siegel i Joe Shuster. Durant la seva carrera, Adams va co-crear els personatges de Ra's al Ghul, Man-Bat i John Stewart per a DC Comics.

Adams va ser incorporat al Saló de la Fama del còmic Will Eisner del Premi Eisner el 1998,[2] el Saló de la fama de Jack Kirby dels Premis Harvey el 1999[3] i el Saló de la fama de Joe Sinnott als premis Inkwell el 2019.[4]

Biografia

[modifica]

Neal Adams va néixer el 15 de juny de 1941 a Governors Island, Nova York.[5][6] És jueu.[7] Adams va assistir a la School of Industrial Art de secundària a Manhattan,[8][9] graduant-se el 1959.[10]

Va començar a treballar com a artista publicitari als 19 anys. Va iniciar la seva carrera de còmic a la Newspaper Enterprise Association. Durant molts anys, va treballar com a artista anònim, donant vida a sèries com Ben Casey, Peter Scratch, Rip Kirby i The Heart of Juliet Jones. A finals dels anys seixanta, Adams va començar a treballar en còmics DC i Marvel. Des de llavors, va marcar la seva empremta amb històries de superherois dinàmics i poc convencionals.[11]

Per a DC, va il·lustrar The Spectre, Batman, Superman, El Diablo i Deadman, un personatge al que va donar una dimensió més humana. Entre els seus treballs més destacats en DC es troba Green Lantern/Green Arrow. A Marvel, va col·laborar en "The X-Men", "Inhumans", "The Avengers" i "Conan the Barbarian". Adams també va estar present a les revistes Nacional Lampoon i Creepy, així com al fanzine Venture.[11]

A finals dels anys setanta, Adams va anar-se'n més enllà del tauler de dibuix i va començar a gestionar els seus estudis d'art i el seu segell editorial, Continuity Associates, amb Dick Giordano. Continuity va publicar títols com "Crazyman", "Urth 4", "Zero Patrol", "Valeria", "Cyberrad", "Samurree" i "Revengers", i també es van posar en el seu nom en el camp de l'animació. A més, es va fer càrrec de "Ms Mystic" a Pacific Comics el 1982, i va produir la mini sèrie "Deathwatch 2000" per a la mateixa editorial onze anys després.[11]

Adams i la seva esposa Marilyn[12] vivien a la ciutat de Nova York[13] on va morir per complicacions de la sèpsia, segons va dir la seva dona a The Hollywood Reporter.[14] i tenien tres fills: Jason, Joel i Josh Adams.[12] Jason Adams treballa en escultura de joguines i fantasia, mentre que Joel i Josh Adams il·lustren còmics i treballen en disseny a programes de televisió.[12][15]

Neal es va casar prèviament amb la colorista de còmic Cory Adams, i la seva filla Zeea Adams també ha treballat com a colorista.[16]

Va conèixer els seus nets Kelly, Kortney, Jade, Sebastian, Jane i Jaelyn i el seu besnét Maximus.[14]

Drets dels creadors

[modifica]

Durant la dècada de 1970, Adams va estar políticament actiu en la indústria i va intentar sindicalitzar la seva comunitat creativa. Els seus esforços, juntament amb els precedents establerts per les polítiques favorables als creadors d'Atlas/Seaboard Comics i altres factors, van ajudar a conduir a la pràctica estàndard de la indústria moderna de retornar els originals a l'artista, que poden obtenir ingressos addicionals per vendes a col·leccionistes. Va guanyar la seva batalla el 1987, quan Marvel li va tornar els originals a ell i a la llegenda de la indústria Jack Kirby, entre d'altres.[17] Adams va ajudar de manera notable i vocal a liderar els esforços de lobby que van donar lloc a que Jerry Siegel i Joe Shuster, els creadors de Superman, rebessin un crèdit amb dècades de retard i una mica de remuneració financera de DC.[18][19]

El 1978, Adams va ajudar a formar el Comics Creators Guild, al qual es van unir més de tres dotzenes d'escriptors i artistes de còmics.[20]

Obra

[modifica]

L'obra en el camp dels còmics (art a llapis, excepte on s'indiqui) inclou:[21][22]

Art interior

[modifica]

Continuity

[modifica]
  • Armor #8 (entre altres artistes) (1990)
  • Captain Power and the Soldiers of the Future #1–2 (1988–89)
  • Echo of Futurepast (Frankenstein) #1–5 (1984–85)
  • Ms Mystic #1–2
  • Revengers presentant Megalith #3–5 (1986–88)
  • ToyBoy #1 (amb Morimer Winn) (1986)
  • Valeria the She-Bat #1, 5 (escriptor/art) (1993)

DC

[modifica]
  • Action Comics (Human Target) #425 (1973), #1000 (història de 5 pàgines) (2018)
  • The Adventures of Bob Hope #106–109 (1967–68)
  • The Adventures of Jerry Lewis #101–104 (1967)
  • All New Collectors´ Edition (Superman vs. Muhammad Ali) #C-56 (1978)
  • Amazing World of DC Special #1 (història de Superman,[nota 1] 1976)
  • Aquaman (històries de complement de Deadman) #50–52 (1970)
  • Batman #219 (història de complement); #232, 234, 237, 243–245, 251, 255 (1970–74)
  • Batman Black and White, vol. 2, #1 (juntament amb altres artistes) (2013)
  • Batman, vol. 3, Annual #1 (Batman/Harley Quinn,[nota 2] 2016)
  • Batman Odyssey, minisèrie, #1–6 (escriptor/artista) (2010–11)
  • Batman Odyssey, vol. 2, minisèrie, #1–7 (escriptor/artista) (2011–12)
  • Batman vs Ra's al Ghul, minisèrie, #1–6 (2019–21)
  • The Brave and the Bold #79–86, 93 (1968–71); #102 (juntament amb Jim Aparo) (1972)
  • Challengers of the Unknown #74 (juntament amb George Tuska) (1970)
  • Deadman, minisèries, #1–6 (escriptor/ art) (2017–2018)
  • Detective Comics (història de complement d'Elongated Man) #369; (Batman) #395, 397, 400, 402, 404, 407, 408, 410 (1967–71)
  • Detective Comics, vol. 2, #27 (amb altres artistes, 2014)
  • The Flash (Green Lantern/Green Arrow històries de complement) #217–219, 226 (1972–74)
  • Green Lantern #76–87, 89 (1970–72)
  • Hot Wheels #6 (1970)
  • Harley's Little Black Book #5 (Harley Quinn/Superman,[nota 3] 2016)
  • House of Mystery, vol. 1, #178–179, 186, 228 (1969–75)
  • House of Mystery, vol. 2, #13 (2009)
  • Justice for All includes Children #1–2, 6–7 (pàgines de public service, 1976)
  • Justice League of America #94 (quatre pàgines, 1971)
  • The Kamandi Challenge #2 (2017)
  • Our Army at War #182–183, 186, 240 (1967–72)
  • Phantom Stranger, vol. 2, #4 (1969)
  • Spectre #2–5 (1968)
  • Star Spangled War Stories #134, 144 (1967–69)
  • Strange Adventures (Deadman) #206–211, 214 (art); #212–213, 215–216 (escriptor/artista) (1967–69)
  • Superman (còmic ("Private Life of Clark Kent") #254 (1972)
  • Superman: The Coming of the Supermen, minisèries, #1–6 (escriptor/artista) (2016)
  • Teen Titans #20–22 (1969)
  • Weird Western Tales (El Diablo) #12–13, 15 (1972)
  • Witching Hour #8 (1970)
  • World's Finest Comics (Superman/Batman) #175–176 (1968)
Notes
  1. ↑ Esbós a llapis
  2. ↑ Basat en el concepte de la història de complement de Batman #219's The silent Night of the Batman[23]
  3. ↑ Recreant el combat Superman vs. Muhammad Ali, amb Harley en el lloc d'Ali[24]

Marvel

[modifica]

Altres editorials

[modifica]
  • Creepy #14–16, 32, 75 (Warren, 1967–75)
  • Dark Horse Presents, vol. 2, ("Blood") #1–3, 5–8, 11, 29 (Dark Horse, 2011–13)
  • Eerie #9–10 (Warren, 1967)
  • Knighthawk #2–6 (Acclaim)
  • Playboy June 1957, page 57
  • Vampirella #1 (Warren, 1969)

Portades

[modifica]

DC

[modifica]
  • A Heroic Jorney #1 (2016)
  • Action Comics 356, 358–359, 361–364, 366–367, 370–374, 377–379, 398–400, 402, 404–405, 419, 466, 468, 473, 485 (1967–78)
  • Action Comics, vol. 2, #49 (variant, 2016)
  • Adventure Comics #365–369, 371–373, 375 (1968)
  • All-Star Batman and Robin #8–9 (variant) (2008)
  • All-Star Superman #1 (variant) (2006)
  • Batman #200, 203, 210, 217–218, 220–227, 229–231, 235–236, 238–241 (1968–72), Annual #14 (1990)
  • Batman, vol. 2, #49 (variant, 2016)
  • Batman, vol. 3, #28 (variant, 2017)
  • Batman/Teenage Mutant Ninja Turtles #1 (variant, 2016)
  • Before Watchmen: Dr. Manhattan #3 (variant, 2012)
  • Batman/Superman #29 (variant, 2016)
  • Brave and the Bold #76 (1968)
  • Challengers of the Unknown #67–68, 70, 72 (1969–70)
  • Cyborg #8 (variant, 2016)
  • The Dark Knight III: The Master Race #1 (2016)
  • DC 100 Page Super Spectacular #6, 13
  • DC Special #3–4, 6, 11 (1969–71), #29 (1977)
  • DC Special Blue Ribbon Digest #16 (1981)
  • DC Special Series #1 (1977)
  • Deadman #1–7 (reimpressions de Strange Adventures #206–216) (1985)
  • Deathstroke, vol. 2, #15 (variant, 2016)
  • Detective Comics #372, 385, 389, 391–392, 394, 396, 398–399, 401, 403, 405–406, 409, 411–422, 439 (1968–74)
  • Detective Comics, vol. 2, #49 (variant, 2016)
  • First Wave (Doc Savage, The Spirit, Batman) #1 (variant, 2010)
  • The Flash #194–195, 203-204, 206–208, 213, 215 (1970–72), #246 (1977)
  • The Flash, vol. 4, #49 (variant, 2016)
  • Forbidden Tales of Dark Mansion #9 (1973)
  • From Beyond the Unknown #6 (1970)
  • G.I. Combat #168, 201–202 (1974–77)
  • Grayson #17 (variant, 2016)
  • Green Arrow, vol. 5, #44, 49 (variant, 2015–16)
  • Green Arrow, vol. 6, #1–17 (variant, 2016–17)
  • Green Lantern #63 (1968)
  • Green Lantern, vol. 5, #49 (variant, 2016)
  • Green Lantern/Green Arrow #1–7 (reimpressions de Green Lantern #76–89) (1983–84)
  • Heart Throbs #120 (1969)
  • Heroes against Hunger, one-shot (1986)
  • Hot Wheels #2–3 (1970)
  • House of Mystery #175–192, 197, 199 (1968–72); #251–254 (1977)
  • House of Secrets #81–82, 84–88, 90–91 (1969–71)
  • Justice League of America #66–67, 70, 74, 79, 82, 86–89, 91, 92, 94–98 (1968–72); #138–139 (1977)
  • Limited Collectors' Edition #C-25, C-51, C-52, C-59 (1974–78)
  • Martian Manhunter #9 (variant, 2016)
  • Mystery in Space, vol. 2, #1 (variant, 2006)
  • Our Fighting Forces #147 (1974)
  • Phantom Stranger, vol. 2, #3–19 (1969–72)
  • Red Hood/Arsenal #9 (variant, 2016)
  • Robin, Son of Batman #9 (variant, 2016)
  • Saga of Ra's Al Ghul, reimpressió, #4 (1988)
  • Salvation Run #7 (variant, 2008)
  • Scooby Apocalypse #1 (variant, 2016)
  • Secret Hearts #134 (1969)
  • Showcase (Phantom Stranger) #80 (1969)
  • Sinestro #20 (variant, 2016)
  • Starfire #9 (variant, 2016)
  • Superboy #143, 145–146, 148–153, 155, 157–161, 163–164, 166–168, 172–173, 175–176, 178 (1967–71)
  • Superman #204–208, 210, 214–215, 231, 233–237, 240–243, 250–252, 263 (1968–73); #307–308, 317 (1977)
  • Superman, vol. 3, #49 (variant, 2016)
  • The Superman Family #183–185 (1977)
  • Superman/Wonder Woman #26 (variant, 2016)
  • Superman: Lois & Clark #5 (variant, 2016)
  • Superman's Girl Friend, Lois Lane #79, 81–88, 90–91 (1967–69)
  • Superman's Pal Jimmy Olsen #109–112, 115, 118, 134–136, 147–148 (full art); #137–138, 141–142, 144 (entintant el treball a llapis de Jack Kirby) (1968–72)
  • Tales of the Unexpected (amb el títol canviat a Unexpected) #104, 110, 112–115, 118, 121, 124 (1967–71)
  • Tales of the Unexpected, minisèrie, #1 (variant) (2006)
  • Teen Titans, vol. 5, #17 (variant, 2016)
  • Telos #5 (variant, 2016)
  • Titans Hunt #5 (variant, 2016)
  • Tomahawk #116–119, 121, 123–130 (1968–70)
  • We Are Robin #9 (variant, 2016)
  • Wonder Woman, vol. 4, #49 (variant, 2016)
  • Wonder Woman/Conan, miniseries, #5 (variant) (DC/Dark Horse, 2018)
  • World's Finest Comics #174, 178–180, 183, 199–205, 208–211; #244–246, 258 (full art); #182, 185–186 (entintant el treball a llapis de Curt Swan) (1968–79)

Marvel

[modifica]
  • All-New Captain America #3 (variant, 2015)
  • Avengers #92 (1971)
  • Avengers World #6 (2014)
  • Avengers Finale (2005)
  • Civil War II #1 (variant, 2016)
  • Captain Marvel, vol. 3, #15 (2003)
  • Deadly Hands of Kung Fu #1–4, 11–12, 14, 17 (portades pintades, 1974–75)
  • Defenders, vol. 4, #1 (variant, 2017)
  • Doctor Strange, vol. 3, #1 (2015)
  • Dracula Lives #3 (portada pintada, 1975)
  • Epic Illustrated #6 (1981)
  • Ghost Rider, vol. 5, #1 (variant, 2011)
  • The Incredible Hulk, vol. 4, #1 (variant, 2011)
  • Incredible Hulks #635 (variant, 2011)
  • Invincible Iron Man, vol. 2, #6 (variant, 2016)
  • Legion of Monsters #1 (portada pintada, 1975)
  • Marvel Feature #1 (1971)
  • Monsters Unleashed #3 (portada pintada, 1973)
  • The Punisher, vol. 7, #1 (variant, 2011)
  • Savage Sword of Conan #2 (portada pintada, 1974)
  • Savage Tales #4–6 (portades pintades, 1974)
  • Secret Wars #1 (variant, 2015)
  • Tomb of Dracula #1 (1972), #7 (1973)
  • Ultimate Comics: Hawkeye #1 (variant, 2011)
  • Uncanny Avengers #1 (variant, 2012)

Altres editors

[modifica]
  • Comic Book Artist #1 (TwoMorrows, 1998)
  • Back Issue! #10, 18, 45 (TwoMorrows, 2005–10)
  • Iron Jaw #1–2 (Atlas/Seaboard, 1975)
  • Mighty Mouse #1 (variant), #2 (Dynamite, 2017)
  • Planet of Vampires #1–2 (Atlas/Seaboard, 1975)
  • Reconcilers (Viking Warrior Press, 2010)
  • Red Sonja #4 (variant) (Dynamite, 2006)
  • The Shadow, vol. 2, #1 (variant) (Dynamite, 2017)
  • Six Million Dollar Man #2 (portada pintada) (Charlton, 1976)
  • Star Trek/Green Lantern #1 (variant) (IDW, 2015)
  • Tales of the Green Hornet, vol. 2, #1 (Now, 1992)
  • Thrilling Adventure Stories #2 (Atlas/Seaboard, 1975)
  • WildC.A.T.s/X-Men: The Silver Age (variant) (Image/Marvel, 1997)
  • Write Now! #9 (TwoMorrows, 2005)

Llibres i recopilacions

[modifica]

(Amb nova portada de Neal Adams):

  • Art of Neal Adams 1 (1975)
  • Art of Neal Adams 2 (1977)
  • Avengers: The Kree-Skrull War, 208 pages TPB (2000) ISBN 0-7851-0745-2
  • Batman Illustrated by Neal Adams Vol. 1, 240 pages HC (2003) ISBN 1-4012-0041-9
  • Batman Illustrated by Neal Adams Vol. 2, 236 pages HC (2004) ISBN 1-4012-0269-1
  • Batman Illustrated by Neal Adams Vol. 3, 280 pages HC (2006) ISBN 1-4012-0407-4
  • DC Universe Illustrated by Neal Adams Vol. 1, 192 pages HC (2008)
  • The Deadman Collection, 342 pages HC (2001) [nota 1] ISBN 1-56389-849-7
  • The Greatest Team-Up Stories Ever Told (1990)
  • The Green Lantern/Green Arrow Collection HC (2000) ISBN 1-56389-639-7
  • Hard-Traveling Heroes: The Green Lantern/Green Arrow Collection Volume One TPB (1992) ISBN 1-56389-038-0
  • The Green Lantern/Green Arrow Collection Volume Two: More Hard-Traveling Heroes TPB (1993) ISBN 1-56389-086-0
  • Green Lantern/Green Arrow Volume One, 176 pages TPB (2004) ISBN 1-4012-0224-1
  • Green Lantern/Green Arrow Volume Two, 200 pages TPB (2004) ISBN 1-4012-0230-6
  • Neal Adams Monsters, HC (2004)
  • Neal Adams Treasury 1, 60 pages (1976)
  • Neal Adams Treasury 2, 56 pages (1979)
  • Sketch Book (1999)
  • X-Men Visionaries: Neal Adams, 208 pages TPB (2000) ISBN 0-7851-0198-5
Notes
  1. ↑ Adams reentintat sobre els seus propis llapis per la història "An Eye for an Eye" (originalment entintat per George Roussos) publicat a Strange Adventures #206 [25]

Altres

[modifica]
  • DC Super Calendar 1976 (calendari complet); 1977–78 (portada)[26][27]
  • The Far-Gate Experience (pòster, personatges de la sèrie de TV Farscape i Stargate SG-1), del Sci Fi Channel[28]

Reconeixements

[modifica]
Adams amb el seu fill Josh a una signatura per Batman: Odyssey nº 1 a Midtown Comics Times Square, el 10 de juliol de 2010

La primera portada d'Adams per Deadman va guanyar el premi Alley de 1967 a la millor portada.[29] Un equip format per Batman/Deadman a The Brave and the Bold nº 79 (setembre de 1968), per Adams i l'escriptor Bob Haney, va empatar amb un altre còmic per premi Alley de 1968 a la millor història completa; i als premis Alley de 1969, Adams va guanyar el premi Alley al millor artista a llapis, el serial "Deadman" va ser escollit per l'Alley Award Hall of Fame, i Adams va rebre un premi especial "per la nova perspectiva i la vitalitat dinàmica que ha aportat al camp del còmic".[14]

També va guanyar Premis Shazam el 1970 a la millor història individual ("No Evil Shall Escape My Sight" a Green Lantern vol. 2, nº 76, amb l'escriptor Dennis O' Neil), i Millor artista de llapis (Divisió dramàtica);[30] i el 1971 a la millor història individual ("Snowbirds Don't Fly" a Green Lantern vol. 2, #85, amb O'Neil).[31]

Adams va guanyar el Goethe Award (posteriorment conegut com Comic Fan Art Award) de 1971 a l'artista professional favorit,[32] així com el premi de 1971 per la història preferida en comic book per "No Evil Shall Escape My Sight" (escrita per Denny O'Neil) a Green Lantern/Green Arrow nº 76.[33]

Va guanyar un Inkpot Award el 1976[34] i va ser votat el "Artista de comic book favorit" el 1977[35] i el 1978 als Eagle Awards.[36]

El 1985, DC Comics va nomenar Adams com un dels homenatjats en la publicació del 50è aniversari de la companyia Fifty Who Made DC Great.[37]

Adams va ser inclòs a la Saló de la Fama del Premi Will Eisner el 1998, i al Saló de la Fama Jack Kirby Hall dels Premis Harvey el 1999.[38]

El 2019, Adams va ser inclòs al Saló de la Fama Joe Sinnott dels Premis Inkwell pels seus èxits de tota la vida i els seus èxits destacats.[39]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 octubre 2014]. 
  2. ↑ «Will Eisner Comic Industry Award: Summary of Winners» (en anglès). Han Library. Arxivat de l'original el 12 agost 2014. [Consulta: 18 agost 2019].
  3. ↑ «1999 Harvey Award Nominees and Winners» (en anglès). Han Library. [Consulta: 18 agost 2019].
  4. ↑ Almmond, Bob. «2019 INKWELL AWARDS VOTING RESULTS AND CEREMONY"» (en anglès). First Comics News, 13-04-2019. [Consulta: 18 agost 2019].
  5. ↑ «Army Brats Recall Island Paradise – Sidebar: Governors Island Factoids» (en anglès). NYC24.org, 2003. Arxivat de l'original el 31 gener 2009. [Consulta: 18 agost 2019].
  6. ↑ Duncan, Randy. Matthew J. Smith. !cons of the American Comic Book: From Captain America to Wonder Woman (en anglès). Santa Barbara, California: Greenwood Publishing Group, 2013, p. 1. ISBN 978-0313399237. 
  7. ↑ Riesman, Abraham. «Green Lantern No. 76 Was the Moment Superhero Comics Got Woke» (en anglès). Vulture, 17-04-2018. [Consulta: 18 agost 2019].
  8. ↑ Pure Imagination. The Neal Adams Treasury (en anglès). 1, 1976, p. 3. 
  9. ↑ Kimball, Kirk. «Gaspar Saladino – The Natural» (en anglès). Dial B for Blog. Arxivat de l'original el 18 abril 2016. [Consulta: 18 agost 2019].
  10. ↑ «Neal Adams/Continuity Studios: Biography» (en anglès). NealAdamsEntertainment.com. Arxivat de l'original el 6 octubre 2011. [Consulta: 18 agost 2019].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Neal Adams» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 18 agost 2019].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Spry, Jeff «Neal Adams: Up Close and Personal» (en anglès). Bleeding Cool. Avatar Press, #8, 2-2014, pàg. 57–63.
  13. ↑ «Dark Knight's kind of town: Gotham City» (en anglès). MSNBC/Associated Press, 20-07-2008. Arxivat de l'original el 6 octubre 2014. [Consulta: 18 agost 2019].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Kit, Borys. «Neal Adams, comic book artist who revitalized Batman and fought for creators' rights, dies at 80» (en anglès). The Hollywood Reporter, 29-04-2022. [Consulta: 1r maig 2022].
  15. ↑ «Comic-Con 2010 Special Guest List» (en anglès). Comic-Con.org. Arxivat de l'original el 17 març 2011. [Consulta: 18 agost 2019].
  16. ↑ «About Zeea Adams» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2019].
  17. ↑ «Marvel Returns Art to Kirby, Adams». The Comics Journal. Fantagraphics Books [Seattle, Washington], 116, 7-1987, pàg. 15-16.
  18. ↑ Jones, Dustin. «Neal Adams, comic book legend and defender of artists' rights, dies at 80» (en anglès). npr, 30-04-2022. [Consulta: 2 maig 2022].
  19. ↑ Phillips, Jevon «Neal Adams, comic book artist for both DC and Marvel, dies at 80» (en anglès). Los Angeles Times, 01-05-2022 [Consulta: 2 maig 2022].
  20. ↑ Groth, Gary «Birth of the Guild: May 7, 1978». The Comics Journal. Fantagraphics Books, 42, 10-1978, pàg. 21–28.
  21. ↑ «query for 'neal adams'». Grand Comics Database. [Consulta: 18 agost 2019].
  22. ↑ «Neal Adams Comics checklist». Continuity Comics website. Arxivat de l'original el 8 gener 2014. [Consulta: 18 agost 2019].
  23. ↑ «Batman #219» (en anglès). GCD. [Consulta: 18 agost 2019].
  24. ↑ Rogers, Vaneta. «NEAL ADAMS Brings SUPERMAN vs. MUHAMMAD ALI Concept For A Rematch... With HARLEY QUINN» (en anglès). Newsarama, 01-07-2016. [Consulta: 18 agost 2019].
  25. ↑ «Strange Adventures #206» (en anglès). GCD. [Consulta: 18 agost 2019].
  26. ↑ Rozakis, Bob. «DC Calendars 1976–78» (en anglès). Silver Bullett Comic Books, 19-02-2001. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2019. [Consulta: 18 agost 2019].
  27. ↑ «Calendar art» (en anglès). Neal Adams website. Arxivat de l'original el 3 octubre 2002. [Consulta: 18 agost 2019].
  28. ↑ «SCI FI Joins Free Comic Day» (en anglès). Sci Fi Wire, 10-04-2002. Arxivat de l'original el 6 juny 2002. [Consulta: 18 agost 2019].
  29. ↑ «1967 Alley Awards» (en anglès). Comic Book Awards Almanac. [Consulta: 2 maig 2022].
  30. ↑ «1970 Academy of Comic Book Arts Awards» (en anglès). www.hahnlibrary.net. [Consulta: 2 maig 2022].
  31. ↑ «1971 Academy of Comic Book Arts Awards» (en anglès). www.hahnlibrary.net. [Consulta: 2 maig 2022].
  32. ↑ Bails, Jerry. «Adams, Neal» (en anglès). Who's Who in Comic Books: 1928–1999. Arxivat de l'original el 13 abril 2016. [Consulta: 2 maig 2022].
  33. ↑ «Dennis O’Neil on teaching a ten-week course at NYU» (en anglès). The Comics Reporter. [Consulta: 2 maig 2022].
  34. ↑ «Inkpot Award Winners». Hahn Library Comic Book Awards Almanac. Arxivat de l'original el 9 juliol 2012.
  35. ↑ «Eagle Awards 1977». Eagle Award. Arxivat de l'original el 4 abril 2012.
  36. ↑ «Eagle Awards 1978». Eagle Awards. Arxivat de l'original el 6 febrer 2011.
  37. ↑ Marx, Barry, Cavalieri, Joey and Hill, Thomas (e), Petruccio, Steven (a), Marx, Barry (ed). "Neal Adams The Advent of Realism" Fifty Who Made DC Great: 38 (1985), DC Comics
  38. ↑ «Neal Adams Dies: Comic Book Legend Who Revitalized Batman, Fought For Artists’ Rights, Was 80», 29-04-2022.
  39. ↑ Almmond, Bob. «2019 INKWELL AWARDS VOTING RESULTS AND CEREMONY» (en anglès). First Comics News, 13-04-2019. [Consulta: 2 maig 2022].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neal Adams
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neal_Adams&oldid=33765788»